Atletisme Arec Terrassa

Pep Moliner · Registrat: 17 Mar 2009 Missatges: 43

Inscrit

Pep Moliner · Registrat: 17 Mar 2009 Missatges: 43

La mitja de Tàrrega la qualifico com aquell tipus de cursa que fa vint anys en van portar a córrer curses.
Sempre em sentireu a dir que hi ha curses on sembla que se'n alegrin de veure't i es desviuen per fer-te gaudir i aquest en és una. Circuit a doble volta, amb predomini de camins en molt bon estat i poca gent. Bé, o no tan poca gent. Per mi és ideal, donat que desapareixen totes les pegues de les multitudinàries.
Al finalitzar un molt bon esmorzar i aquella sensació de bon ambient.

Sempre em quedarà de record haver pogut compartir ara fa set anys amb molts d'aquesta fantàstica colla un cap de setmana a la Marató de Madrid. Ho recordo amb nostàlgia i de ben segur que si visqués a Tàrrega, estaria amb ells. Una colla de bons amics entre ells i amb aquest esperit d'amistat que tan aprecio

Respecte a la cursa, m'encanta quan poden venir els de casa i amb l'excusa passegen pels pobles. Es tracte d'anar a buscar un bon esmorzar al forn i mentre jo corro veure llocs nous.
No m'havia preparat especialment, i sortia de molts dies de repòs, ja que després de la patacada atlètica de Madrid, ara consistia en no fer-se mal.
Amb l'Albert Ureta fem l'escalfament i tenim l'ocasió d'estrenar la part de baix de la nostra indumentària, que ens mostra la nostra voluntat de recolzar a la UD Les Fonts i la seva escola de futbol.
Abans de la sortida tinc una alegria immensa el coincidir per una d'aquelles casualitats úniques amb l'Andreu Aries, que dues setmanes abans arribàvem plegats a la meta de la marató a Madrid. Per cert que la sortida la fa fortíssima i fins al cap d'una bona estona no el puc tornar a saludar.
El que em temia era el tret de sortida, donat que recordava que als de Tàrrega els agraden les traques i efectivament, aquesta ens indicava l'inici i el meu cangueli de sempre per l'ensurt.
Vaig sortir a un ritme que, per la gent, vas fent ziga-zaga, però de nou al quilòmetre dos anava per sota de quatre minuts el quilòmetre.
Intento controlar de no fer-me mal, ja que tinc un bessó que m'està avisant i aviat vaig al costat de dos atletes de Tàrrega, que semblava que anaven plegats, però un sense ells saber-ho em tiben. Veig que rondo el ritme de 4'05, que per mi i les meves característiques n'hi suficient i, cap al final miro de avançar a dos atletes, i creu-ho la meta amb 1h26'42", assolint el setè de la categoria de 40/50 anys i el 22 de general. El dia abans feia quaranta-set, que comencen a pesar.

un final feliç

La font de xocolata desfeta.

Una altre amic, l'Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?
Gràcies a l'organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l'Andreu, l'Albert, l'Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.

Resultats

l'Albert, amb la seva música i les malles noves. Va quedar molt satisfet.

Un entorn fantàstic per la pràctica del córrer. Us la recomano.

Una altre amic, l'Alberto, amb qui he entrenat la temporada hivernal i que venia acompanyat de la seva família, hem xerrat una estoneta, mentre es menjava un bon tros de coca ben banyada amb xocolata desfeta, que per això correm, o no ?
Gràcies a l'organització per una mitja tan ben organitzada i als amics amb els que he pogut estar, com l'Andreu, l'Albert, l'Alberto i agraït per la teva paciència per llegir aquest rotllo.